login
Inicia sessió

register
Registra't

Pell de ceba

Moltes coses...

El títol d'aquest blog per sobrepès ha tornat al taló del peu dret.

Cansament polític. Fustració, infiltrats i trolls a les xarxes.

Música que he deixat d'entendre, 155, Juncker com el colpista russocomunista Khasvulatov., borratxos i fills de puta, a més corrupte.. són coses que em sobrepassen.

Covardia i traïció en estat pur, dominació, silenci...

Acabarà malament, com jo.

Comentaris (1)13-11-2017 19:00:46ALTRES

DUI per sobre de la RUIna

Article pensat per ésser llegit a l’11 de Setembre d’enguany.

La RUIna ens va arribar de Madrid, d’un partit espanyol d’esquerres que va venir amb ànim de fer-se el simpàtic, no de Puigdemont.

De RUInes se’n poden fer sempre, per canvis de traçat d’una Rambla, per triar el color que pintaràs el bloc de pisos on vius o per posar o treure arbres d’una via però mai per decidir el futur de la nostra nació al costat de les nacions lliures.

De Referèndums sempre se n’han fet. A Barcelona per millorar la Diagonal i ja vam veure l’èxit... Per divorcis municipals: Vila-Seca i Salou... Fins i tot, a l’Espanya del Generalísimo, se’n feien... per decidir entre Franco i Samaranch, obligatoris sota pena de no cobrar el sou...

Ara, la Llibertat d’expressió ha quedat sota mínims. Estem retrocedint com els crancs a nivells on els independentistes o aquells que creien que ho eren, passaven per l’Audiencia Nacional. Recordem l’ex jutge Carlos Bueren condemnant a Núria Cadenas per “sus inquietudes catalanistas”, l‘any 88; o potser no recordeu la frase cèlebre de J. L. Corcuera dient als anys 90, que “en España no se perseguia a nadie por sus ideales democráticos”. Els partidaris de la RUI –i els que s’ho creuen- partiran la seva medecina a la inversa. La llibertat d’expressió a nivells del nepotisme il·lustrat: Santiago Espot se’l jutja per injúries a molts espanyols per la xiulada contra l’Himne dels Borbons... A mi, cada dia Espanya m’injuria i no vaig posant denúncies als jutjats que tampoc me les acceptarien. A l’Hèctor L. Bofill per piulades innocents sobre els valors d’una democràcia neta com a jurista que és.... I els enamorats de la RUIna fent de bocamolls a les conferències: Ridao: “No farem referèndum a l’Octubre sinó Autonòmiques a finals d’any”, ja tenim les paperetes comprades; al juny, Junqueras: “si no fem Referèndum, anirem directament a Autonòmiques”. Què us passa ERC i companyia? Fa temps ens van dir que al 2020 ja tindríem traspassades les competències de Renfe. Per què deuen voler la Independència, aquells que si vivint de la moma ho tenen tot? Per què han de perdre uns privilegis que vénen de Madrid i que els subvenciona els partits per enredar els processistes intolerants vers tota dissidència? Per què volen una caixa comuna pels Senyors Consellers que no mouen un dit per desempallegar-nos d’Espanya amb una DUI i es mostren indiferents per les multes desorbitades i injustes contra el patriota i màrtir Santiago Espot per fer ús de la llibertat d’expressió, valors d’una democràcia?

Els babaus que segueixen com un ramat cec a l’ANC, mà dreta del Govern, aniran a dir SÍ a una Democràcia que mai podrà ser Catalana. Recordem a Ramon Barnils quan deia: “Tot espanyol quan diu: Nosotros los demócratas –diuen- nosotros los españoles”.

Ara per dissimular l’enganyifa ens han regalat un director de TV3 que no té res de catalana, com a gestor i no com a veritable director per netejar els elements contraris a la nostra llibertat. TV3 és un No-Do llegit en catanyol des d’agències espanyolistes. Sanchis és vicepresident d’Òmnium i tertulià del PuntAvui, mitjà subvencionat per la Generalitat. Un maquillatge tronat com el canvi de Conseller a Interior. D’un Jané unionista a un presumptament independentista o això deia fa anys. Batlle ha dimitit veient-se la pedregada a sobre: mà dreta del conspirador de Alfonso que ERC no li va fer res contractar. Però han deixat de penyora espanyola i dura a J. L. Trapero que cap dels sindicats de Mossos no el vol. El van endollar a Major, un càrrec obsolet i en vies d’extinció, un càrrec on l’anterior podria ben ser de l’Opus Dei -IESE i UIC-. Trapero, amb càrrec vitalici segons els sindicats, ja em dirà qui el treu? El sindicat majoritari dels Mossos, SPC va demanar compareixença parlamentària i no van trigar a col·locar-lo amb nocturnitat i traïdoria.

Amb les oposicions a mosso demanen el Nivell C de Català, però de xarnegos i espanyols continuen sent els mateixos i no en marxaran mai. La mentalitat espanyola de la directiva de mossos no ha canviat per molt que es canviï la roba –o es tregui el castellà de la web-: destinen més esforços a ajudar als espanyols de robatoris que no pas a catalans i, molts tenen les galtes de dir-t’ho a la cara: “A mi m’importa una merda què faci la ciutadania”. És més, amb el “Procés”, molts que van arribar d’altres cossos espanyols al CME n’estan sortint, d’un lloc on no n’haurien d’haver sortit mai! Els que restin, continuaran essent tan espanyols com sempre i sempre hi estaran forçats tot i que rebin ordres des dels comandaments més alts. Seran espanyols contra Catalans i aquesta artificialitat de convivència pot esclatar-nos a les mans...

I aquests que han maquillat la seguretat són realment independentistes? Puigdemont, no volem maquillatges ni pastanagues.. com és que les teves orelles no reconeixen la paraula DUI? DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA!!? Tan fàcil com seria fer-la davant de totes les Ambaixades!!! I no esperant anar a presó per defensar una democràcia estúpida...

Fa temps, Santiago Espot va patir un greu accident. Un ciclista el va atropellar. Eren èpoques que es trencava les banyes a canals ultres a presentar la NO espanyolitat de Catalunya. Per molt que tothom em digués que va ser un tràgic accident, jo continuo pensant que va ser intencionat. Un patriota compromès amb la nostra llibertat nacional, amb la DUI. I per molt que ens vulguin tancar el cas i maquillar-nos la mort de Muriel Casals, també atropellada per un ciclista, culpa seva, deien, ella també estava a favor de la DUI. Massa coincidències, no trobeu?

Pobres de nosaltres, què ens espera... La llibertat silenciada des d’altes esferes de l’establishment unionista i vividor; un ramat obedient de somriures –per no plorar- cridaran a favor d’un SÍ a l’espanyola, mentre que els veritables independentistes, cridarem a favor d’una DUI, la DUI dels països lliures.

Comentaris (0)25-08-2017 18:52:53CATALUNYA

L'agenda en una cabina...

Article dedicat a tots els que tinguin una certa edat...

L’agenda en una cabina...

El cel mig tapat una tarda qualsevol a principis a de juny. Un mosaic de boires negres decoraven el cel lluminós. Sota l’ombra d’un aixopluc de mínims, enmig d’un descampat erm i un decorat de verd d’uns jardins, estava ell. Un home jove estava nerviós.

Al seu voltant, en un tres i no res, es va omplir de cridòria jove. Esperaven un autobús que els dugués al seu destí. Devien ser d’un institut que havien baixat a Barcelona a visitar vés a saber què. Uns joves que, amb qualsevol cosa ja els era suficient. Una rialla, una vella geperuda, un ensurt o un home amb una maleta que mai no se’n separava.

Un home mudat amb una maleta de mà, tova i suat... La maleta devia pesar o almenys tenia dificultat de moure-la. ‘Tampoc pesava tant, l’encàrrec’, pensava. Els mateixos nervis d’aguantar una ploma dreta amb una sola mà i en la mateixa posició, el destrossava. Els joves se’l miraven de reüll, fins i tot, de lluny havia sentit que era un pobre home malalt d’icterícia. Groc. Pàl·lid.

La seva companya li ho havia desaconsellat per la seva salut malaltissa i dèbil però ell que era del morro fort, no li’n va fer cas: arribaria fins al final.

L’autobús de marca internacional no complia els horaris de sortida i això encara el neguitejava més. El seu enllaç s’hi havia de posar en contacte per confirmar el viatge. ‘Potser a darrera hora se n’havia desdit i tot era un globus sonda per saber de quin peu calçava, si era de confiança’, però no era tal com havien quedat en la darrera trucada, abans de recollir el paquet. “No et preocupis és un transport fàcil: agafa una bossa, posa-hi roba o llibres i en un raconet, l’ampolla... qui no porta maletes? Hi ha molts turistes, un més o menys, ningú no se n’adonarà”. Però el seu rau-rau de la por en una ciutat en alerta 4/5 antiterrorista, qualsevol uniforme li feia saltar l’alarma. Com més passava el temps, més gent s’hi acumulava. “Van tard” es va atrevir dir, amb un tic de quequeig a la parla que el posava al blanc de tota sospita.

Finalment es va produir la trucada esperada amb unes instruccions molt precises però poc convincents. Havia de deixar la ‘motxilla’ al mateix seient de la parada quan es buidés de gent. Aquella no era la instrucció inicial i la veu tampoc era la mateixa. Era més greu i més imperativa. ‘Nosaltres ja la recollirem’, li havia dit la veu. On la recollirien, a Barcelona? No havia posat els peus a destinació i ara la volien recollir? Què es pensaven que era, ell?

Fugaçment, com si es tractés d’un llampec, li va passar pel cap que no fos una enganyifa, una excusa, un missatge encriptat per fer-li saber que l’enllaç havia ‘caigut’. Aleshores se li va acudir preguntar per la dona del veí: ‘podria parlar amb la Mireia?’ Era un veí de circumstàncies, de socors... tothom sabia que la Mireia era policia, qui podria demanar per ella, si gairebé no la coneixia, tan sols van intercanviar mirades a l’escala on conduïa al pis del seu cap... La veu li relliscava el nom de Mireia, feia com si sentís ploure... ‘I la Mireia no ha estès la camisa de treball a l’estenedor de fora?’. Res. “Repito, déjala en la parada del Palacio Real, allí la recogeremos”.

Finalment la comunicació va tallar-se.

Un pes li van treure de sobre, immens, com una llosa de cementiri.

Va deixar de suar, les mans van esdevenir, de cop, seques. Els colors tornaven estar al seu lloc, va respirar i, Els Mossos, sense que ell no en sabés res, la recolliren talment com si fos un regal. Un descuit premeditat. Com qui deixa l’agenda en una cabina...

Comentaris (0)20-08-2017 20:27:02ANECDOTARI

Retrobament fugaç

A la pàgina Oficial dels Mossos del Facebook, explicaven un retrobament entre un mosso motorista i una nena salvada per ell, feia 3 anys. La nena recuperada i el mosso, feliç.

Fins aquí les històries boniques que ens dóna la vida plena de casualitats. Però no s'acaba aquí...

Ahir vaig anar a caminar a Barcelona. Des de la Sagrera-Meridiana -pel carrer Provença- fins a Sants.

Mentre caminava a pas lleuger, una llum va obligar-me aturar. Vaig aixecar la vista del terra i alçar els ulls: SAGRADA FAMÍLIA davant dels morros. Esplèndida, gegantina, Sublim... El cor em bategava més ràpid de l'habitual i no entenia per què. No sóc religiosa, per què un sentiment tan fort? La vaig repassar meravellada fins i tot, el portal de la Crucifixió, elaborada per Subirats...Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus.

Després d'abandonar-la i fent camí pel carrer Provença, a l'altura de Rambla Catalunya, va passar-me per davant un frare abillat amb el seu hàbit. Un caputxí, amb les seves sandàlies -SENSE MITJONS!- a pas ràpid i decidit, com jo. Barba llarga i blanca i ulleres, amb muntura quadrada i negra.

L'any 1997 vam fer una assignatura optativa d'art Pre-Colombí a la UAB -amb Victòria Solanilla, de professora- i una de les visites obligades era el Museu de Pre-Colombí del Monestí Caputxí de Sarrià. Una vegada, després d'anar-hi, una companya de Barcelona em deia: "Tant si va sol, neva, fa vent o plou, Fra Valentí va al seu ritme per Rambla Catalunya sense mitjons i les seves sandàlies!".

Ahir a la nit, hora sense precisar, em va passar pel meu davant el FRARE/conservador d'aquest Museu, fet d'espolis d'aquelles terres mesoamericanes/inques. Després de 20 ANYS, aquell home ple de vitalitat va passar-me a pocs metres i jo, parada sense paraules com si fos davant de la Sagrada Família de Gaudí, no li vaig saber preguntar: "Perdoni, vos no és Fra Valentí?". El retrobament, si se'n pot dir així, va ser fugaç... I segur que era ell. A Balmes, on hi ha l'estació de Provença dels FGC, va baixar-hi corrents. Anava agafar la línia L6 Reina Elisenda, prop on hi tenen la residència.

20 ANYS després, un home tomba a la seixantena: FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA....

Comentaris (8)20-03-2017 17:56:58ANECDOTARI

El símbol &

Com ja sabeu el símbol &, en anglès hom ho traduïríem com a 'AND' i en català, I. Que és el mateix. PP & Cia -companyia-.

A Sabadell hi ha una botiga de que venen cotxes i ja sabem que en anglès són 'CARS' i els preus, per cert, també ho són.

Quin nom té el rètol?

CARS & CARS. Cotxes i cars.

Comentaris (1)02-03-2017 20:43:49ANECDOTARI

Noms i vocacions

Abans es feia el comentari de fer coincidir la 'vocació o ofici' amb el cognom.

Es deia que un que fos mestre, de cognom es digués Mestre. N'hi va haver un de ramaderia i pesca (gencat) que es deia Miralpeix; el d'Unió de Pagesos, Caball i, ara he trobat un Mosso, Caporal, que ha sortit a DV per explicar quan se'ns presenta a casa un rfevisor del gas presumptement fals, Goset. Enteneu la broma? Als polis de tota la vida se'ls ha relacionat amb els 'gossos', en euskera, 'txakurrak', el meu preferit per anomenar als espanyols. Pero si fem un doble joc... si a M de mossos la canvies per una G... Gossos. Doncs aquest pobre no ha calculat la vocació i els estralls...

Seria com si un poli Nazional es digués Madero: 'madero' és com els espanyols anomenen despectivament als polis....

Comentaris (2)15-02-2017 18:27:42ANECDOTARI

Coses de Mossos...

Fa un tall a la lona d’un camió i ¡Premi!

S'endú 14 bicicletes valorades en 41.500 €. No tenia carnet de conduir, roba una furgoneta encabint-les dintre...

Al final, també té PREMI!!! En un control de trànsit és detingut.

Comentaris (2)09-02-2017 14:54:31ANECDOTARI

Sortirà el 14....

Però ja el tinc.

30 €. Crec que els del Palau de la Música van fer l'agost el dia de Fazil....

6 CD amb TOTES les sonates de Mozart interpretades per Fazil Say.

Quan tingui uns auriculars nous, perquè amb els problemes que tinc a l'oïda podria contagiar-ho al meu germà, me les escoltaré.

Deien que l'especialista en Mozart era Alicia de la Rocha, ara veurem/escoltarem la versó de Fazil Say...

Va ser fantàstic Fazil amb Mozart i com a bis, unes variacions sobre el Summertime, començant amb unes breus notes del seu folklor turc, que mai se'l deixa.

El seu Concert per a piano i orquestra: Silence of Anatolia es podia sentir, però té obres molt millors, com per exemple Simfonia Istambul. És molt colorista i nostàlgic alhora. Els turcs que hi van assistir van quedar meravellats de l'arquitectura de Domènech i Muntaner. Allà no ho tenen!!! ;)

Comentaris (2)09-02-2017 14:08:59MÚSICA

Masclisme a la vista!!!!

Ahir vaig anar a feu un tomb per Barcelona. De Plaça Catalunya a l'Estació de Sants a peu. Allò que diem: de oca a oca... de mossos a mossos.

També sóc especialista de detectar, pel pentinat o per manera de com es mouen, pel rostre em sí, si són catalans o no. A Plaça de Catalunya hi ha de tot, però ahir al vespre, els de brigada mòbil de 'Centre Plaça' era català just al contrari de l'Estació de Sants.

Com que el tren trigava massa a passar en direcció a Terrassa, ben bé 20 minuts, i a dintre feia molta calor, vaig decidir a observar els polis, que en la primera passada no els havia sentit bé en quina llengua parlaven...

En un moment determinat, una dona rossa o tenyida ros, estrangera, hi va anar directe cap on eren els Mossos. Un que era força alt, amb barba, d'entrada li feu una bona acollida, amb un somriure. Com que era alt la va poder veure bé: una repassada. Com que no se'n sortien prou, un altre hi va intervenir: XARNEGO, un 'pinxo' espanyol que bramava ben alt les indicacions a la dona. Comentaris entres ells i una darrera repassada. Si jo hi hagués anat amb el meu català i amb una pregunta ximple, m'haurien enviat a la merda. Ni somriures i ni hòsties. Potser algun insult o estirabot i tot.

Masclisme a la vista!!!!!!! pinxos xarnegos de merda que ni tan sols deuen entendre el català i que amb la seva cara paguen!

Comentaris (4)29-01-2017 16:55:31ESPANYOLADES

Fazil Say

Fazil Say al Palau de la Música Catalana, dissabte 4 de febrer a les 19:00 del vespre a la sala de concerts. El preu mínim és de 18 €, desconec si n'hi ha de reduits per a jubilats.

L'orquestra que l'acompanya és la Simfònica del Vallès....és millor el solista.

Fa el concert 23 de Mozart per a piano i orquestra.... I una peça seva i, peces de Liszt.

Comentaris (0)17-01-2017 14:16:11MÚSICA

Republicana!

El dia 2 de gener vaig anar a comprar a una botiga de tota la vida, dos pantalons desaparellats -tipus xandall, empalfats-, per dormir. Ben calentons.

La botiga estava plena a vessar. Sempre ho està però en vigílies de 'Reis', més. I com sempre passa, per comiat, em van dir: "Bueno, que et portin moltes coses els 'reis'....".

Ho sento, no sóc monàrquica. Sóc Republicana!, vaig dir amb contundència i, vàries dones de 50 anys més o menys, em van dir: Molt ben dit. Una resposta molt encertada.

Republicana però no d'erc. Republicana amb el català com a única llengua oficial; Republicana amb exèrcit; Republicana per decidir qui pot entrar a Catalunya...

Comentaris (1)05-01-2017 19:03:08CATALUNYA

Amb Música, el Nadal...

[https://www.youtube.com/watch?v=muiK_0XWR-Y]

Amb unstruments originals, ho trobareu diferent....

Comentaris (1)24-12-2016 16:05:08MÚSICA

Catalans i no catalans

Quan estudiava a l'institut als 90, concretament, Batillerat Artístic per tal de No fer més hores de castellà, a les assignatures comunes, s'observava una curiosa divisió entre els meus companys. Els catalans -vull dir que parlaven català habitualment- i els no catalans -els espanyols que no parlaven català 'porque no les daba la gana'-, s'asseien separats. Catalans a una banda i espanyols, a l'altra banda de l'aula.

Això ho he anat veient en instituts on el % d'estudiants era proporcional en matèria nacionalo-lingüística. Allà on sols hi ha espanyols, és inexistent aquesta pràctica.

Al 2007, es va fer a Barcelona unes xerrades sobre unes convivències entre Israelians i 'Palestins' a Catalunya. Abans de començar la xerrada, cada grup nacional, s'estava per grups, separats, tal com ho vivia jo a l'institut mentre estudiava.

Ara, des que en Pasqui Maragall i el renegat 6 ales, ens van omplir els Mossos de merda espanyola, també es dóna aquest fet. Els xarnegos van al seu grup d'espanyols a fer el que sigui -feina de vigilància preventiva o a beure quelcom en un bar- en grups separats i, els catalans, també.

El més divrtit de tota aquesta observació ha estat que els mossos espanyols, sovint de camionetes d'unitats mòbils, solen ser menys refinats i van al primer cafè de xarnegos que troben al seu recorregut; mentre que els catalans s'hi miren més. L'exemple que poso és dels Mossos de l'ABP de Mollet, on a tocar de la Comissaria hi ha un hotelet. Els catalans van allà!

El què em comentava un conegut: allà on hi ha conflicte nacional, -o lingüístic- els membres del grup ètnic se separen. I això ho deia mentre ens esperàvem per entrar a escoltar les vivències artificials entre àrabs i jueus a Barcelona.

Ell descobria la sopa d'all, però qui no vulgui veure aquesta realitat a Catalunya, viu enganyat per la "Revolució dels somriures" i tots els catalans que es mengen la pastanaga que els endossa ANC i CDC i ERC.

Comentaris (0)18-12-2016 22:18:54ANECDOTARI

Kaaaaixo!

Era la salutació d'un bidell de quan estudiava a l'institut. Kaaaaaixo -hola, en èuscar- i al final, va ser el nostre motiu per referir-nos a ell.

Anant a Terrassa he descobert un restaurant de nom KAIXO i, cada vegada que hi passo, penso amb ell.

Comentaris (4)23-11-2016 19:35:12ANECDOTARI

Mà, muntanya i Cudî

No és una mà qualsevol.

Té 28 primaveres amb un sol radiant.

Ulls verds, un noi entranyable.

Que estima el seu país, ocupat com el nostre i, lluita per expulsar els enemics.

Una mà com la meva, fràgil. La valentia cap a la llibertat és la força que ho mou tot.

Una mà que m'obrirà el seu país.... una mà amiga, d'un amic que té per nom una muntanya.

Comentaris (2)18-11-2016 17:42:34ANECDOTARI

Pàgines: 12345645  <>