Al Facebook van penjar un acudit que voldria compartir amb vosaltres. Llàstima que està en ecspanyol i crec que traduint-lo perdria la seva gràcia.
A gairebé tots els diaris digitals catalans ens surten els trolls espanyols criticant la nostra mesura anti robatori als peatges ABERTIS #novullpagar, com a sectària i política. Això els xarnegos: "Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país" sic GEC. A Nació digital he suggerit que si són tan espanyols, poden anar-se'n d'allà on van venir i pagar les autopistes que a nosaltres ens fan pagar aquí.
A les Urgències de l'Hospital de Sabadell, TAULÍ tenen un reglament que diu que per visitar un malalt al box corresponent, hi ha d'haver 1 ACOMPANYANT per MALALT.
Ahir vam tenir la desgràcia que ma mare va caure a casa. 4 costelles trencades i el cap de l'omòplat dislocat -que que l'os es veia a simple vista-. A la tarda hi vam anar i mentre ens esperàvem a fora d'un passadís perquè la duguessin a l'habitació després d'haver-li fet més RX, un segurata xarnego se'ns va adreçar i ens va dir amb molta mala educació: SOLO UN ACOMPAÑANTE POR ENFERMO. Al cap de poc, fent torns per tal de complir amb l'establert, s'instal·la una SEGONA xarnega al mateix box que ma mare; una amiga de la dona d'un malalt. El meu germà emprenyat va anar a buscar el segurata en qüestió i....
Sabeu què li va dir?
QUE NO ERA IMPORTANTE!!!!
Si no ho complim nosaltres UI, quin delicte... ho fan un dels seus i no passa res.
Volia que tothom ho sabés perquè si en faig una queixa encara em diran racista.
Els espnayols són tractats com a reis i noslatres, com a colons.
Què ha de passar més perquè els CATALANS obrin els ulls?!!!!!
I amb la ment he estat present a Xàtiva.
El dimecres, dia de la caiguda i destrucció per les tropes borbòniques, la meva ment i el meu cor, hi van estar presents.
Ahir, dia que els Miquelets van homenatjar els Maulets, els ulls se'm tancaren i el meu record, NOMÉS VA SER PER A ELLS.
Ara més que mai.
VISCA LA TERRA MORI EL MAL GOVERN.
INDEPENDÈNCIA
En el lexikon de l'Opus Dei, "Convé" vol dir, S'ha de fer.
De tant en tant, com em deia la Republicana, convé riure.
Avui, malgrat no era un dia indicat per fer-ho -he anat a veure a la neuròloga-, he rigut.
I al final no ho sabia si fer-ho perquè l'energumen feia pena.
Al Taulí (Hospital de Sabadell), per tal que et visitin has d'agafar "tanda". Han instal·lat unes maquinetes en què has d'introduir la targeta sanitària.
Sabeu què introduïa un senyor -espanyol, perquè amb la cara d'ignorant ho deia tot-?
LA TARGETA DE CRÈDIT!!!!
L'any passat la Cooperativa Abacus va rebre un premi a favor del català. (La llengua vehicular era el català segons deien: amb les caixeres o altre personal no català, la llengua vehicular era la castellana)...
Fa molts anys que el meu pare n'és soci. Amb seu carnet hem comprat, quan eren a Sabadell, al carrer del Forn, molts llibres de lectura obligada en català, de la meva etapa a l'Institut.
D'uns quants anys ençà -ara al carrer de les Tres Creus-, s'ha convertit en una mena de supermercat que es dedica a vendre llibres sense gaire contingut, psicologia per a tothom, art -moltes fotos o dibuixos- i novel·letes sobretot i NOMÉS en castellà. Tant és així, que la web, en comptes de sortir el català predeterminat, quan hi entres, et surt en castellà. És després que el pots canviar
Avui, després de l'eufòria comercial de Sant Jordi, se m'ha acudit un llibre: Tractat de l'Amor Heroic d'Arnau de Vilanova, traduït per Sebastià Giralt, Editorial Barcino.
A l'Abacus, evidentment no el tenen. Això sí, he estat comptant la proporció de llibres escrits originalment en català i en castellà i la cosa no pot ser pitjor. De 4 llibres, 3 són en castellà.
Aleshores no entenc com pot haver crescut el nombre de lectors en català quan les editorials existents només editen en castellà.
L'amor heroic, és un tractat d'un metge català dels segles XIII i XIV. Explica la simptomatologia de l'amor no correspot. I evidentment, n'explica els remeis. Un de molt curiós és parlar malament de la persona pretesament estimada i per tant, no corresposta. De l'Amor fer-ne odi per tal d'oblidar-lo. Anar-se'n ben lluny si pot ser, perquè el seu record es difumini.
Sempre arribo tard....No és gaire car, 10, 00 €, però m'hauria sortit per menys. Potser el podré oblidar i deixar de fer-me mala sang.
El 22 de març anava a la seva presentació. Es feia a la llibreria Alibri, antiga Herder.
Feia la presentació, l'autor del llibre. Un noi força jove, d'una trentena d'anys, afeccionat a escriure.
La seva carrera no en té gens de literària. És llincenciat en dret.
Potser per això treu tota la seva imaginació en casos, un pèl recercats i de tarannà paternalista com el llibre que us presento.
Ara mateix està molt de moda parlar de la tercera edat. És l'edat que n'hi ha més i com més avancem i no tinguem fills, més n'hi haurà.
Parla d'asils, del personal i de les corrupteles que hi han o hi poden haver, amb l'excusa que ningú se n'ocupa.
Que els avis queden desemparats, no tenen contacte amb els familiars i no parlen per por que ningú no se'ls cregui, perquè algun d'ells comencen a tenir malament la memòria.
Amb aquesta excusa, tothom hi pot.
Com?
Us l'haureu de llegir.
El llac, us ho avanço jo mateixa, és el petit estanc amb aigua i peixets d'una de les residències d'ancians on passen els fets.
Hi ha molta ironia, un llenguatge molt correcte i molta teatrealitat dels personatges.
Es llegeix ràpid.
També està editat per la Busca Edicions.
El llac de les ànimes. Vicenç Ambrós i Besa.
El segon llibre de Vicenç Mengual i Casellas va de llimpiar.
Tothom intenta des del seu lloc de feina llimpiar allò brut. Uns, amb mentides i altres amb esforç del treball ben fet.
Uns llimpien fent joc brut, entenent per brut, allò immoral: la mort.
Uns altres, la llei.
I uns tercers, volen favors.
"(...)... He mirat de llimpiar el nom d'aquesta Delegació, que el meu antecessor , Don Nuño Sancho, va deixar tan malparat. Tot anava bé fins quan aquest home va canviar la seva opinió i es va retractar de la seva confessió de culpabilitat. Des d'aquell moment, el malson va tornar a començar....
- No sé pas què voleu dir, Vicari. Em penso que el nom està prou LLIMP: Delegació de Barcelona. No trobeu?
-Deu voler dir net, oi?
-No, he dit LLIMP. Com que vos heu parlat de LLIMPIAR...".
Ens tornem a trobar amb un llibre molt divertit, ple de descripcions molt didàctiques de la vida de les numeràries -senyoretes solterones, verges i amb el cervell rentat- que es mortifiquen de diferents maneres. menjant poc, amb el cilici cenyit a l'engonal, dormint a terra, etc.
Un català perfecte acabat de sortir de la capsa, acabat de planxar. Amb olor de roses. Clar i pur, com si mai no haguéssim estat ocupats.
El llibre es llegeix molt ràpid. Els velocistes, en unes hores i els normalets, un dia.
Encara que hagi arribat un pèl tard, us el podreu comprar per Sant Jordi. Només us queden unes hores abans no tanquin.15 € menys el descompte.
A la llibreria Catalonia i, suposo que Alibri, el tenen.
Ja ho sabeu:
La butlla. Vicenç Mengual i Casellas. Ed. La busca edicions.
BONA LECTURA
La història dels nostres lluitadors és tràgica.
Els millors han hagut d'anar-se'n lluny per poder viure en pau.
Quan encara lluïa amb tot el morro els jerarques franquistes al govern del reino de ecspaña, van acusar, detenir i torturar brutalment uns independentistes catalans de la mort de l'empresari Bultó. Ho recordeu?
Jo era molt petita. 4 anys.
Ara he sabut que un dels empresonats que va haver de fugir a ISRAEL i amb el temps va obtenir la Nacionalitat, ha mort de càncer amb 57 anys.
Josep Lluís Pérez.
(Perdona'm l'oblit). La nostra TV no és nacional de Catalunya sinó de l'ecspanya que vas combatre. Res no ha canviat, només li han rentat la cara. Els pintes que et van torturar continuen fent la feina bruta.
Almenys a Israel has estat lliure...
Quan la Mona fa pendonades, la tanquem a la seva habitació.
Dijous passat, es va passar de la ratlla, maltractant a la Cripta i la vam confinar a l'habitació on dorm el meu germà.
Sé que va ser un dijous al vespre perquè per IB3 feien un documental i debat sobre els xuetes -jueus mallorquins-.
Hi va estar donant voltes i més voltes fins que ens va mirar i ens va dir:
Guaiteu, què sé fer?
Sabeu què era?
Obrir el llum de la tauleta de nit.
Ara tothom s'esquinça els vestits arran de l'accident d'un dels néts del Borbó. Pobret....
El nen, menor d'edat, jugava amb una arma i es va disparar al peu. El seu papa, el Marichalat -xiflat- no el vigilava.
L'Avi és a dir el Juanca, quan tenia crec que la seva edat, va MATAR EL SEU GERMÀ GRAN que era en qui en realitat HAVIA DE SER REI.
A l'època de Franco es va tirar terra al damunt i llestos.
Franco, volia que fos en Juanca, el seu successor.
En "democràcia", s'ha fet orelles de paret.
El militar a la reserva Martínez Inglés -que li diuen el militar "Rojo"-, va presentar al Congreso de los Diputados españoles, un text sobre l'incident.
NO HI HA HAGUT NINGÚ QUE EN VULGUI PARLAR O INVESTIGAR-HO.
Ara, aquesta herència ha passat al Felipe Juan Froilan.
A Ecspanya, la Tradició es repeteix!
Avui fa un any el Racista del neuròleg, que ell se'm treia de sobre i per tant jo deixaria de ser la seva pacient, alguna cosa havia d'anar malament. Ara és per tant, EX-NEURÒLEG
Havia pensat: Tindràs un atac.
De moment res.
Però ha estat una mena de pressentiment fosc....
Aquest migdia, mentre intentava aturar la Mona, la gata negra del meu germà, m'he fet súper cop al cap!
Concretament tinc un tall a sota la cella, prop de la parpella, al final de l'os.
M'he marejat, com no!
Ara el tinc inflat i amb transcurs del dia, encara se m'inflarà més.
El cap, en general em fa mal; fins i tot, les arrels dels cabells se m'esborronen de l'ÒSTIA.
El vellut, "dies de vellut" del morat, se m'extendrà per tota la cara esquerra.
L'11 d'abril ja m'ha atrapat amb tota la seva mala llet.
Dedueixo que la "pipeta" no li va agradar.
Suposo que deu tenir memòria, sinó NO em refusaria.
Quan més necessito el seu caliu, les llepades -petons-, escalf -cops de caps- se me n'allunya...
Quin destí m'espera?
Fa temps que no sabia què era.
Avui malgrat ésser un dia bo per a sortir a fer un tomb -plovia- he hagut d'anar a comprar provisions de llet Condis.
Mentre badava pel supercadet m'ha aturat un rètol en castellà -com gairebé TOTS els rètols d'aquesta cadena- a la secció de fruites i verdures.
APRECIADOS CLIENTES.
QUE PRUEBEN LAS FRUTAS NO SIGNIFICA QUE PUEDAN MERENDAR AQUÍ.
GRACIAS.
No he pogut evitar un bon somriure.
...I francament, a la vida passa això.
Avui m'adonava que el dia 17 de març de l'any passat coneixia en Gripaublau i que junts vam anar a sentir la presentació d'una exposició sobre Màrius Torres Al Col·legi Major de l'Escola Industrial de Barcelona. La feia en Camprubí, el mateix que la ignaugurava a Manresa un 6 de maig de 2010, centenari del naixement del poeta. Tot un gran esdeveniment ple d'emoció.
També m'he adonat que un 22 de març és l'aniversari d'una execució. La del terrorista palestí -àrab- Ahmed Iassin. La informació ens venia a dir que un míssil va fer impacte al se cotxe -i seguici de goril·les- després de sortir de la Primera pregària. Jo, per descomptat, quan ho vaig escoltar per primera vegada, vaig pensar en una altra execució i d'un paio que sortia de la primera pregària -missa-. Va volar cap al cel de les monges i el palestí, cap al paradís.
Cada un, assassí a la seva manera.
I gairebé ni me n'havia adonat.
El Temps passa tan ràpid que no tens temps per assimilar-ho tot.
He enviat a la merda dos comentaris anònims d'una sola persona que en castellà i català em diuen que els catalans fem pena.
Allò que diuen, si borden, tenim tenim raó. I si mosseguen, també
No serà algú proper -ara es diu així per no dir declaradament, membre actiu de la secta- a l'opus dei qui fa els comentaris? Ja sabem que aquest tipus de genteta són els que s'estimen tan la nostra llengua i tota la nostra cultura.
Per això ens denuncien i ens titllen de "racistes". Perquè defensem casa nostra.
Si no els agrada viure on estan, ja saben el Camí....